De petit vaig ser un dels nens de una de les primeres promocions de una escola catalana a Barcelona en plena dictadura de Franco: l'escola de Sant Felip Neri. El català estava prohibit i nomès unes poques escoles feien les classes en català, gairebé de forma clandestina. De gran, vaig saber que la policia espanyola es presentava cada setmana a la escola amb l'amenaça de tancar-la. Avui encara es troba a la plaça del mateix nom, una de les més boniques de Barcelona. La famosa frase de Sant Felip Neri era: Sigueu bons... si podeu!.
SYA, Phillips Andover Academy, Phillips Exeter Academy & St. Paul's School
Quan vaig acabar els meus estudis de Física a la Universitat de Barcelona (UB), vaig fer de professor. Entre altres centres a l’UB, a l'Institut d’Estudis Nord-Americans de Barcelona i durant vuit anys vaig treballar com a professor de Matemàtiques i Llenguatges de Programació per una escola dels Estats Units. Les escoles americanes de secundària Phillips Andover Academy (Andover MA, 1778), Phillips Exeter Academy (Exeter NH, 1781) i St. Paul's School (Concord NH, 1856) havien creat un programa de School Year Abroad a Barcelona pel seus propis estudiants. Els estudiants podien viure una enriquidora experiència passant un curs acadèmic a Barcelona amb els propis professors de les escoles i cursant les asignatures i els exàmens oficials de les escoles i els oficials de la selectivitat als Estats Units. També vaig treballar a Andover però com a professor de llenguatges de programació a l'escola d'estiu. Andover i Exeter apareixen any rera any com a primera i segona escola en els rankings de les primeres 50 escoles privades de secundària dels Estats Units. Entre els seus ex-alumnes es troben personalitats com Samuel Morse o els presidents Bush pare i fill, John F. Kennedy Jr, John Irving o el fundador de Facebook Mark Zuckerberg. També celebritats com els actors Jack Lemmon o en Humprey Bogart (el qual fins i tot va lograr ser expulsat!) Molts dels meus alumnes al llarg d'aquests anys han tingut trajectòries extraordinàries les quals he anat seguint amb interés. Em sento orgullòs d'haver possat un petitíssim gra de sorra en la seva formació. L'any 2025 es va celebrar a Barcelona el 60è aniversari de la creació del programa, event que vaig poder viure amb especial emoció, disfrutant de la oportunitat de veure'm amb alguns d'ells desprès de gairebé 50 anys (a la foto amb els apreciats Ted Ramsey i Greg Crowe, alumnes de la promoció de 1980).
Apple, TIC i Innovació
L'interés per la informàtica en el meu cas es va despertar els dos darrers anys de la carrera (vaig estudiar Astrofísica) quan encara en els anys 70 tenir la possibilitat d'accedir a un terminal d'ordinador estava nomès a l'abast d'uns pocs escollits. Escriure un programa llavors consistia en tancar-se en una habitació de la facultat (compartida amb altres facultats de l'UB i, per tant, fent la corresponent cua per poder accedir-hi!) on hi havia una gegantina màquina de perforar targetes, teclejar el codi escrit en el llenguatge científic FORTRAN, introduïr les targetes perforades a una caixa de sabates i desplaçar-se fins al Centre de Càlcul de l'UPC, entregar-les a una finestreta i recollir el llistat dels resultats (si és que n'hi havien!) al cap d'un o dos dies. Evidentment si hi havia errors el procès i el cicle de viatges es repetía indefinidement. S'ha d'haver viscut això per comprendre l'impacte que va supossar l'aparició dels primers ordinadors personals per algú que ja havia estat captivat per la programació i la capacitat de poder fer servir les capacitats dels ordinadors per resoldre problemes.Hi ha un moment disruptor a la meva vida que la va fer orientar cap al camp de les TIC: L'aparició del Macintosh el gener de 1984. El mític anunci dirigit per Ridley Scott que es va retransmetre a la mitja part de la Super Bowl d'aquell any forma part de la història. A finals dels 70 i principis dels 80 ja havia començat a interessar-me pel que estava fent Apple però el Mac i el que representava em va captivar. L'escola em va comprar un dels primers Macs que van arribar al mercat i el vaig començar a fer servir per escriure programes de matemàtiques per les meves classes. Haig de reconèixer aqui el privilegi d'haver-me pogut introduïr en el món de les TIC en el context de les escoles d'elit per les que treballava. Com a exemple, l'any 85 durant un congrès organitzat per Exeter vaig tenir el honor de conèixer personalment a en John Kemeny (co-autor del llenguatge BASIC) el qual em va transmetre el seu entusiasme per crear eines amb els ordinadors de sobretaula que fossin útils a la gent.
Fascinat per la bellesa intel.lectual -i per què no romàntica de l'història dels inicis d'Apple!- de tot el que havien creat aquells extraordinaris genis de de la tecnologia, els pares del Mac, gent com l'Steve Wozniak, l'Andy Hertzfeld o en Bill Atkinson, -per esmentar-ne els que recordo amb més estima-, vaig començar a relacionar-me amb el just acabat d'inaugurar Museu de la Ciència de Barcelona, avui CosmoCaixa, desenvolupant software per alguns mòduls del museu. Fins que un bon dia em van proposar informatitzar el Museu per la gestió del seu Servei Pedagògic. Això em va donar confiança per a decidir-me a deixar la carrera de professor i endegar així el rumb de l'emprenadoria. Vaig fundar una petita empresa, Mac Quatre, la qual va ser una de les primeres empreses a Catalunya de desenvolupament de software exclusivament per Apple.
En aquesta etapa vaig desenvolupar projectes de software per la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Museu de la Ciència de Barcelona (Cosmocaixa), La Fira de Barcelona, el COOB92, la Universitat de Barcelona i per empreses com Carburos Metálicos o Top Cable, a més de publicar diversos aplicatius de gestió com ara els aplicatius Mac Conta, Mac Clinica o Top Gest el qual es va crear per a la reconeguda multinacional catalana Top Cable en els seus inicis. Val a dir que aquest darrers programes comercials amb èxit incert, degut en part a les enormes dificultats que la pirateria a Catalunya i Espanya presenta per qualsevol iniciativa creativa. Un dels projectes més destacats, va ser el software que va fer servir l'Institut de Promoció Urbanística (IMPU) de l'Ajuntament de Barcelona per la gestió financiera de la construcció de les Rondes de Barcelona així com altres projectes menors per el COOB92. També un software encarregat per Fira de Barcelona per la gestió del Construmat91 a Barcelona o un software de integració de video amb la base de dades dels centres penitenciaris de la Generalitat. També recordo un software de eye-tracking (detecció del moviment de la pupil.la de l'ull) desenvolupat de manera pionera l'any 91 el qual al menys fins fa pocs anys encara es podia veure al Museu de la Ciència de Sant Sebastià.
A mitjans dels 90, l'enorme repercusió que va tenir l'èxit de les Cerimònies Olímpiques de Barcelona em va obrir les portes del Silicon Valley, acceptant la invitació a participar l'any 94 en una startup fundada a la central d'Apple a Cupertino.
L'any 91 vaig assumir la responsabilitat de les TIC de les Cerimònies dels Jocs de Barcelona, experència inesborrable. Unes entrevistes en mitjans van fer que rebés una invitació des del Silicon Valley per participar com a enginyer en la creació d'un projecte d'Apple a Cupertino, el projecte Big Business. Una vegada acabat vaig rebre una proposició per part d'un banc suís amb seu a Basilea per convertir-me en el seu director del departament d'informàtica. Les TIC m'han permés de introduïr-me en mons completament desconeguts però certament com he dit a la presentació, el mon de la banca suíssa ha estat dels més instructius que he viscut sobre com funciona el món en realitat! Cansat després de tres anys d'gafar gairebé cada setmana el vol Barcelona-Basel-Barcelona vaig acceptar una oferta per part d'una consultora d’enginyeria del transport de Barcelona, ALG, especializada fonamentalment en el sector aeronàutic que treballava amb clients llavors com AENA, Iberia, CLASA, o ISDEFE. Em va ser encomenada la tasca de posar en marxa un departament de Inteligència Artificial capaç d'asumir el desenvolupament de sistemes experts en l'ajuda a la presa de decisions en temps real. Va ser una experiència apassionant, en un moment en que tot just es començava a parlar de la IA, treballant amb un equip d'enginyers de gran talent i tenint la oportunitat també fascinant de veure com funcionen aquestes empreses estatals per dins!. A finals dels 90, un company amb el que havia treballat a l'etapa anterior de Cupertino em va proposar de repetir l'experiència del Silicon Valley. Vaig veure-ho com una oportunitat de viure una experiència familiar molt estimulant en un moment que la edat dels meus dos fills ho feia molt adeqüat per viure-la. Es tractava de unir-me a una startup, Powerschool, que començava a desenvolupar una plataforma Internet pionera en el seu camp (els sistemes de gestió d'escoles de Secundària, anomenats SIS). Vaig participar com a soci i co-autor del software en una atmosfera que semblaria l'estereotip que es té del Silicon Valley, excepte pel fet que en comptes de 'garatge' vam començar a treballar en apartaments. Una de les coses que m'ha fascinat sempre del Silicon Valley és la facilitat en que es va al grà per que surtint les coses. I, per descomptat, l'abundància de diners de capital risc, la manca de por al fracàs, la col.laboració real entre les empreses i les universitats i l'atracció i el respecte pel talent.
Les coses van anar depressa i en poc temps Powerschool va liderar el mercat educatiu als Estats Units fins que a començaments de 2001 l'Steve Jobs va venir a veure'ns i ens va comprar l'empresa per 62 milions de dòlars. Ens va propossar incorporar-nos a Apple, cosa que en el meu cas vaig acceptar incorporant-me a la companyia com enginyer de software senior. Mentre em trobava a Califòrnia em vaig desplaçar a Barcelona per oferir la plataforma al Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya. No vaig tenir èxit tot i que havia aconseguit els recursos per traduïr i adaptar la plataforma a les necessitats específiques de Catalunya. Se'm va dir que el Departament en els propers anys tenia previst desenvolupar una plataforma pròpia. Sòc conscient del caracter probablement vindicatiu d'aquest comentari però dissortadament veient els múltiples problemes en la gestió tant dels alumnes com del professorat de les escoles i institus públics de Catalunya que han anat sortint a la premsa del meu pais els darrers 20 anys, dissortadament em sap greu no haver-ho aconseguit.
Uns anys desprès vaig tornar a Catalunya per raons familiars. Powerschool és avui el líder al món en el seu sector. Powerschool està desplegat avui a 90 països i la fan servir uns 60 millions d'estudiants usuaris. L'any 2021 va sortit a borsa amb una valoració al voltant dels 3.500 millions de dolars.
Al tornar dels Estat Units vaig treballar uns pocs anys com a cap de desenvolupament de projectes d’innovació de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. En aquesta darrera posició, malgrat haver viscut una experiència interessant en un camp on hi ha tant per fer i haver col.laborat fins i tot a conseguir algunes patents internacionals amb sinèrgies interessants amb diverses universitats i centres de recerca, vaig patir de primera ma les enormes dificultats que representa treballar a una empresa pública al nostre país d'una manera independent sense ser funcionari o tenir carnet de partit. Havent pogut viure a primera línia el món del Silicon Valley -les seves dinàmiques, la independència en general de la política i el respecte pel talent en el que va associat el rebuig a la mediocritat-, i podent comparar la mentalitat allà i aquí, hi ha hagut moments en els que m'he sentit profundament decebut de com van les coses al meu país.
A partir del 2007 quan fa la seva aparició l'iPhone em vaig quedar atrapat per la revolució teconològica i social que representava, similar a la que va representar la aparició del Macintosh. Molt aviat em vaig introduïr en l'ecosistema de la plataforma, aprenent els succesius llenguatges de programació (Objective-C, Swift, SwitUI) que Apple ha anat creant pel desenvolupament d'apps i desenvolupant de manera independent apps per l'iPhone o pel Mac a mida per empreses com també altres apps publicades a l'App Store. Vaig compaginar-ho amb tasques de consultoria o participació com a jurat en diversos concursos d'emprenedoria. També treballant com a voluntari en el programa creat per el GSMA, el Departament d'Educació de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona anomenat mSchools, fent xerrades a instituts de Secundària de Catalunya. També vaig col.laborar amb Acció com a tutor d'empreses acollides a diversos programes de internacionalització de la Generalitat i vaig poder comprovar que, afortunadament, els darrers anys l'ecosistema emprenedor a Catalunya s'ha revitalitzat molt tant per part d'empreses locals com per importants inversions d'empreses estrangeres. Especialment en el sector de la biotecnologia amb startips com ara Mynorix i altres.
Les Cerimònies Olímpiques dels Jocs de Barcelona92
Les TIC han estat per mi una clau que m'ha permès introduïr-me en mons i camps abans desconeguts. Això ha fet que hagi tingut una vida professional molt inter-disciplinar, canviant sovint de projectes i de rols. Així doncs, he anat alternat diversos càrrecs directius amb projectes on he fet estrictament feines d'enginyer. Entre els primers, recordo molt especialment la responsabilitat del departament de IT de les Cerimònies dels Jocs de Barcelona92, tant pel que va representar per Barcelona, la meva ciutat, com per haver tingut l'honor i el privilegi de treballar colze amb colze amb un dels grups humans més creatiu i brillant dels que mai he tingut l'oportunitat de fer-ho. Com s'ha anat veient en els Jocs Olímpics posteriors crec que les Cerimònies dels Jocs de Barcelona van representar un moment disruptiu en la concepció de les cerimònies d'obertura i cloenda dels Jocs.
/\(folder.name)_asymmetricLayoutThumbnail_001.jpeg&from=\(folder.webName1).html)
/\(folder.name)_asymmetricLayoutThumbnail_002.jpeg&from=\(folder.webName1).html)
/\(folder.name)_asymmetricLayoutThumbnail_003.jpeg&from=\(folder.webName1).html)
/\(folder.name)_asymmetricLayoutThumbnail_004.jpeg&from=\(folder.webName1).html)
/\(folder.name)_asymmetricLayoutThumbnail_005.jpeg&from=\(folder.webName1).html)
/\(folder.name)_asymmetricLayoutThumbnail_006.jpeg&from=\(folder.webName1).html)
A mitjans dels 90, l'enorme repercusió que va tenir l'èxit de les Cerimònies Olímpiques de Barcelona em va obrir les portes del Silicon Valley, acceptant la invitació a participar l'any 94 en una startup fundada a la central d'Apple a Cupertino.
4D
Malgrat que com a desenvolupador de software he treballat amb un ventall molt ampli d'eines que han anat sortint al mercat, n'hi ha una que per mi va supossar l'equivalent a l'admiració intel.lectual que vaig sentir en el moment de l'aparició del Macintosh, el Newton, o més darrerament l'iPhone. Vull expressar aquí el meu reconeixement a una plataforma de desenvolupament que em va donar la capacitat de poder treballar en tots aquests projectes en moments molt pioners de la informàtica tal com avui l'entenem. Es tracta de 4D o 4th Dimension. 4D s'ha fet servir com eina de desenvolupament d'aplicacions en empreses tan grans com Boeing, Prudential o Lockheed & Martin als Estats Units i va ser l'eina que vaig fer servir bàsicament per desenvolupar les aplicacions que varen ajudar a crear i produïr les Cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona.
4th Dimension va ser creada l'any 84 per un jove francés, Laurent Ribardere i avui encara es manté al mercat com empresa independent.
És una gran desconeguda pel gran públic, però va representar en el seu moment una gran innovació disruptora en el desenvolupament d'aplicacions de bases de dades relacionals. En concret va ser la primera RDBMS gràfica (1985), el primer RDBMS de 32 bits (1987), el primer RDBMS client-servidor integrat (1992), el primer RDBMS multi-plataforma (Mac i Windows) amb el mateix codi (l'any 95!) i el primer sistema de desenvolupament Web amb front-end i back-end integrat de manera dinàmica. Apple va intentar integrar 4D a el seu sistema operatiu a mitjans dels 80 però degut a les protestes d'empreses com Ashton-Tate (intentava desenvolupar DBase pel Mac) varen desistir. Això va tenir com a consequència que l'icònic Guy Kawasaki, molt reconegut en el mon de la innovació, el qual en aquell moment era vice-president d'Apple presentés la seva dimisió convertint-se a continuació en el primer CEO de la subsidiaria de 4D als Estats Units. Una de les característiques que sempre em van atraure de 4D era la capacitat de integrar dins de l'òrbita del seu col.lectiu de desenvolupadors a professionals de totes les disciplines. No necessariament del món de l'enginyeria de software: per exemple el professor Carlo Rubbia, del CERN, premi Nobel de Física. Em sento orgullòs d'haver format part d'aquest grup de professionals de gran talent venint de mons tant diferents.
Quan miro enrera, avui ja retirat, no deixa de fascinar-me veure com tots anem penjats avui dia dels nostres smartphones. Avui és un fet que portem a la ma telèfons amb una capacitat de procès equivalent a la dels grans superordinadors de mitjans dels anys 80. Per exemple, la capacitat de procès d'un iPhone de l'any 2018 és comparable a la de un Cray-2 el qual, amb un preu al voltant dels 30 millions de dolars (en termes equivalents l'any 2017), era la referència dels superordinadors l'any 85. La vertiginosa velocitat en que hem vist evolucionar el mon de la informàtica segurament no és comparable amb cap altra disciplina en els nostres temps. Per mi ha estat emocionant haver pogut viure aquesta història durant les gairebé darreres quatre dècades, fent-ne la meva professió.